Els blanquers alerten que la situació econòmica de la depuradora és insostenible
La depuradora dels blanquers d’Igualada
està en una situació econòmica crítica.
Fa mesos que els blanquers d’Igualada reclamen les ajudes promeses
per l’administració per a subvencionar els elevats costos
de construcció i manteniment de la depuradora, que sí
reben o han rebut competidors d’altres zones d’Espanya i
Europa. Ni tan sols s’ha compensat el cost anual superior a 500.000
€ que ha de suportar la depuradora per netejar aigües urbanes.
Aquest elevat cost ecològic que només han d’assumir
els blanquers igualadins ha implicat una pèrdua de comandes important
i aquesta situació, agreujada per la crisi, ha fet que la feina
de la depuradora hagi baixat a uns límits crítics. Tenint
en compte que la majoria de costos de la depuradora són fixes
i que la feina ha disminuït, la única fórmula que
s’ha trobat per intentar compensar les despeses ha estat apujar
les tarifes per metre cúbic d’aigua depurada. Ara però
les tarifes ja són tan elevades que no es poden apujar més.
Incrementar encara més el cost de la segona matèria prima
d’aquesta indústria agreujaria la situació ja que
provocaria la pèrdua de les poques comandes encara existents.
La situació econòmica de la depuradora ha arribat a un
punt crític i els seus costos són inassumibles i és
per aquest motiu que els blanquers reclamen una vegada més la
implicació de l’administració per evitar haver de
prendre mesures dràstiques i per poder mantenir els llocs de
treball d’una de les indústries més importants d’una
comarca amb una taxa d’atur que ja supera les 10.000 persones.
Un greuge comparatiu que ve de lluny
Els blanquers d´Igualada van crear al
2005 l´empresa, Igualadina de Depuració i Recuperació
S.L. (IDR), que va construir i gestiona la planta depuradora d´aigües
de la Ronda del Rec d´Igualada. L´empresa IDR és
una societat constituïda per 38 empreses adoberes igualadines que
hi participen en un 95% del capital.
Els blanquers d’Igualada van ser pioners en posar solucions als
vessaments d’aigües sense tractar, construint una de les
depuradores més modernes d’Europa, però s’han
trobat amb que són els únics que han hagut d’assumir,
en la seva totalitat, el cost que això suposa, encarint el preu
d’una de les matèries primes més importants i minvant
la seva competitivitat davant d’altres indústries del sector
que reben ajuts.
Els adobers van fer un gran esforç econòmic amb la posada
en marxa de la depuradora, que va tenir un cost d’uns 11 milions
d’euros. Sufraguen en la seva totalitat el cost d’explotació
de la depuradora i paguen el cost de l’aigua sense cap mena de
subvenció. Indústries adoberes d’altres zones d’Espanya
com Lorca (Múrcia) o de les regions italianes de La Toscana,
Arzignano i Solofra han rebut subvencions en les construccions de les
seves depuradores mentre que la depuradora d´Igualada és
possiblement la única d´Europa que no ha rebut cap subvenció
en la seva construcció. Aquest greuge segueix mantenint-se doncs
moltes industries competidores espanyoles i europees reben constantment
ajudes de les administracions sigui en forma de subvenció del
cost de l’aigua o assumint el manteniment de la depuradora, fet
que els permet oferir uns preus molt més competitius. En canvi
els blanquers igualadins són els únics que han d’assumir
integrament el cost que suposa mantenir una depuradora.